Jaume Balmes Urpià

Jaume Balmes Urpià

lunes, 7 de mayo de 2012

Balmes filosoph II

GAZETA MONTANYESA




VICH, DIJOUS 12 DE FEBRER DE 1910



BALMES FILOSOPH



II





Al parlar de Balmes filosoph, s’ha de deicar un article apart a la més bella y popular de totes ses produccions, á aquella famosa obra, en que hi resplandeix ab la més esclatanta llum la qualitat característica de la nostra raça, la fase práctica de sa alta filosofía: El Criterio.

La historia d’aquest llibre immortal la resumeix admirablement la inscripció de la placa commemorativa, colocada en el frontispici de la gran masía del terme municipal de Caldas de Montbuy, anomenada «Prat de Dalt, o Vila Prat de Sant Tomás.» Diu aixís: «En lo any MDCCCXLII –retret en aquesta casa- per les revoltes de Barcelona –lo Doctor J. Balmes, Pbre.- escrigué son famós llibre –El Criterio.»

Avuy que’s fan tantes recordacions, calía senyalar a la posteritat el lloch d’hont sortí aquest llibre d’or, per que sia sempre respectat com a lloch venerable, y cal recordar al meteix temps l’origen d’aquest llibre preciós per gloria de Balmes, qui demostrá prácticament no tenir necesitat de llibres per escriure obres sense parió.

Balmes, al escriure El Criterio, se proposá escriure una lógica senzillísima al alcanç dels noys, peró que interessés a tothom y ab trenta díes produhí un llibre verdaderament clássich en la materia. Desde Aristótil fins als nostres díes s’han escrit milers de volums sobre l’art de pensar; peró potser no se’n troba cap tant oportú y tant adequat com El Criterio de Balmes. En ell hi ha deixat senyalada la vía recta, planera y suau per arribar a l’adquisició de la veritat, donant les retgles verdaderes y naturals que deuen observarse, ensenyant al enteniment el modo com s’ha de portar en sos judicis especulatius y práctichs, descobrint els esculls que ha d’evitar per no caure en funestos errors. En ell hi brillan totes les qualitats característiques de Balmes; claretat transparent, presició admirable, amenitat d’estil, coneixement profundo del cor humá y dó d’observació que’s posa de relleu en les felices comparacions y oportuníssimes cites históriques.

Es El Criterio una producció sublim de delicada filosofía que tots els enteniments poden capir, perqué, si Balmes sap posar al nivell de totes les inteligencies les questions més abstractes, molt més, quan se tracta de materies que tenen un fi práctich, com les del present llibre, essencialment educador de les inteligencies y de les voluntats.

Un sent goig inesplicable al llegir El Criterio; la seva lectura captiva l’interés d’una manera estraordinaria, que no’l deixa caure de les mans. Allí hi trobam sabies lliçons per la nostra vida privada y social; aprenem a judicar ab reserva als demés homes; veyem l’aclaració de mil situacions de la vida, sobre les quals estavam en un error; hi admiram l’apología de la religió y de les virtuts; hi trovam admirablement esposats el nostres debers. En ses hermoses págines a voltes usa’l rahonament de la discussió, que parla al enteniment y’l convenç; altres el sublim, que parla al cor y entussiasma; altres el familiar e histórich que rebels l’exactitut de la descripció y interessa; altres, per fí, el satírich, que diverteix,com fa notar en García de los Santos.

Fóra curiós, y de gran consol y fruició íntima per un amant de Balmes el veure reunides totes les alabances que han tributat a aqueix llibre els crítichs en sos diversos judicis sobre’l meteix. Se l’ha anomenat tractat de lógica viva, aplicada; catecisme del bon sentit; conjunt de lleys processals per l’enteniment; un tresor d’advertencies y de consells per defensar contra l’error l’exactitut de la percepció y la serenitat de judici; (Minguijón); lógica práctica, popular y científica al meteix temps; assignatura del sentit comú, (Mella); higiene del esperit; com or que enclou en petit volum inestimable riquesa, (M. Pelayo); obra realista, educadora d’homens, llibre paternal, que guía al enteniment, dirigeix els efectes y renya amorosament als sentits, encaminant al home en cercament de la veritat per vía planera, dolça y sossegada, es prou per comptar a son autor entre’ls grans Mestres de la humanitat; cánon d’higiene intelectual; fe de naixement y de batísme catalá y cristriá del geni de Balmes; pedra de toch, secret per coneixer la veritat, (Clascar); llibre ben catalá per l’esperit, encara que no ho sía per la lletra; un llibre de filosofía menestral y casolana, (Baranera); mestre de la vida, (Pla y Deniel); Códech del seny, (Torras y Bages).

Cóm pujarían plenes de seny y vigorosa inteligencia les generacions, si tots els qui saben llegir siguessen l’exemple d’aquell honrat menestral, que no deixava passar un sol día sens llegir un capítol del Criteri de Balmes! «Després del esforç de tants ilustres pensadors, -son paraules d’en Mella-, El Criterio segueix sent un llibre del qual tots podem y devem vanagloriarnos, no sols com a catalans, sinó com a espanyols y llatins, y que si s’estudiés en totes les escoles y universitats, com l’assignatura del sentit comú, ben prest aixecaría el nivell intelectual y enfortiría el judici cada día més débil de la nostra raça».

JOAN LLADÓ, Pvre.



Balmes filosoph I

GAZETA MONTANYESA




VICH, DISSAPTE 8 DE JANER DE 1910



BALMES FILOSOPH



I



(Acabament)





La Filosofia elemental de Balmes es un tractat, en que usant del métode analitich, totes les qüestions son tractades ab les qualitats que sempre’l distingeixen, originalitat, precisió, claretat, exactitut, bellesa. L’acaba ab un compendi breu peró substanciós d’Historia de la Filosofia. Aquesta obreta humil en son títol, peró en la qual s’hi revela tota la grandesa del geni balmesiá aixecaría’l nostre nostre nivell intelectual, si fos l’espiritual aliment dels qui començan a entrar en el camp dels estudis filosófichs, per qui principalment la escrigué.

Alguns negan a Balmes el dictat d’escolástich y de tomista. No es certament un dels escolástichs de la época de la decadencia, que l’havían feta caure en el descrédit ab ses disputes frívoles e inútils y ab el descuyt de les formes literaries, y havien permés que fos, per dirho aixís, expulsada dels Seminaris, deixantla sostituhir per la doctrina de Descartes, pare de tota la moderna filosofía plagada d’errors: es un escolástich de la filosofía perennis, continguda en Aristótil y cristianisada per Sant Tomás, per adaptarla a les necessitats de l’época; no es un tomista rutinari, es un tomista convençut, racional, un filosoph cristiá independent, del qual pot dirse lo que ell deya de Malebranche: Un home del seu geni, imitant inventa.

Ho ha dit molt bé l’Emm. Cardenal Gonzalez: « La base essencial de sa Filosofia es la Filosofia Cristiana, o diguemho mellor, la Filosofia de Sant Tomás. Peró sobre aquesta base una, segura, ampla y ferma es possible aixecar edificis que presentin notable varietat en el conjunt, en son organisme sistemátich, y en la bellesa y relacions de ses parts.» Aixis ho ha fet el nostre Balmes, separantse en algunes qüestions de poca importancia de Sant Tomás, y per aixó diu en Menendez y Pelayo que si la filosofía espanyola del sigle XIX está en algún lloch, segurament ha de cercarse en Balmes, qui ha revestit els conceptes escolástichs ab noves formes adequades als temps actuals y conformes ab l’esperit de la raça.

Els qui titllan a Balmes de tenir tendencies al fideisme, potser no tenen en compte el fi apologetich-social de la seva obra filosófica, y no saben apreciar be l’alcanç limitat y racional de aquella desconfiança que té Balmes, y que descriu en distints indrets de sos escrits, en la rahó emancipada de la revelació, may en la rahó iluminada per la fe. Ni cal exagerar el seu subjectivisme cartesiá. Els qui l’exageran se fundan en l’amor y benignitat ab que tracta a Descartes, y no’s fixan en que Balmes en general es benigne ab tothom, per rahó de sa moderació habitual y d’altra banda rebat vigorosament tots el principis fonamentals de la doctrina cartesiana.

Yno es que no vulgam reconeixer defectes en Balmes. La infinitat es un valor de Deu, y tots els homes per grans que sían, tenen defectes, y per tant no hi ha inconvenient en reconeixerne en Balmes, sobretot com a sabi. Aixís, per exemple, en la qüestió de les especies inteligibles, de les ánimes irracionals, de la possibilitat de l’estensió infinita se’n pot discrepar ab rahó. Y més en la qüestió del suprem criteri de veritat, en que sembla enfosquirse sa claredat habitual, formula tesis perilloses, y sembla partidari del sentimentalisme de la escola escociana, seguint en això la general tendencia del pensadors catalans, especie de reacció contra el materialisme.

Mes aquestes insinuacions no desmereixen pas el mérit de Balmes. Son com les taques senyalades en el sol. Els seus mateixos adversaris ho han confessat. Un periódich de Madrid, que no li era gens afecte, y cercava constantment ocasió de ferirlo, pensantse haverla trobat, un día li deya: Per fi hem trobat taques en el sol, sens adonarse que ab aixó teixía el seu més hermós panegírich.

La obra filosofica de Balmes es com el sol, en que si hi ha alguna taca, son immenses ses belleses, y la Filosofía Fundamental será sempre l’etern monument de nostres glories científiques; el monument alçat a la Filosofía tradicional, humana, cristiana, el llibre que posa a Balmes sino mes alt, al menys al nivell dels primers filosophs d’Europa.



JOAN LLADÓ, Pbre.



Balmes filosoph

BALMES FILOSOPH






GAZETA MONTANYESA



VICH, DIMECRES 5 DE JANER DE 1910



BALMES FILOSOPH



I



Balmes fou filosoph ocasional, en el sentit restringit de la paraula filosoph, o sía, si s’enten per filosoph un autor d’un Tractat de Filosofía. Ell era per inclinació y per afició apologista, sociólech, polítich; pero, veyent que la escolástica había caygut en el descrédit y que la filosofía dominant era la filosofía de Descartes, generadora del positivisme francés y del idealisme germánich, cregué que la filosofía había de orientarse cap a la doctrina tradicional cristiana avensantse aixís a la introducció en nostra patria del Kantisme y del Krausisme que sentí de lluny, y preparant la gloriosa restauració escolástica moderna. Requerit sens dupte d’altra banda pels mateixos editors, determiná publicar sa Filosofía fundamental y després sa Filosofía elemental, que vingueren a omplir d’ufana els camps erms de la nostra cultura intelectual.

Y en aquest sentit el Balmes filosoph no es inferior en res al Balmes apologista. Y si’s la paraula filosoph en el sentit ampli, podem dir ben alt que Balmes es tant filosoph com apologista, perqué es el verdader filosoph de l’historia, y aixís com en totes ses obres es apologista, en totes elles es un verdader filosoph.

«Balmes nasqué, -diu l’Illm. Dr. Torras y Bages,- com els antichs gegants biblichs de la conjunció de dues races adverses, y heretá les qualitats eminents de abdues ; la ilustració Cerverina, clásica, polida, mes artificial, ressó del Renaixe-ment ; lo tomisme, claríssim, naturalista, penetrant y segur, mes sumort per l’estancament de sa tradició, eco fidel del excelentíssim crteri del mitj temps.»

Ell mateix deya que en sa filosofía no hi posá sinó la filosofía de Sant Tomás, arreglada en presencia de les publicacions conegudes sobre la materia en el sigle XIX. Y per cert que se’n havía ven sadollat de la doctrina tomista en la Summa Teológica, que arribá a saberse de memoria, y que satisfeya les inclinacions naturals del seu esperit catalá, perqué en ella la rahó va sempre agermanada ab l’esperiencia, subjectanse a Deu, y perxó en l’escolástica, en el tomisme, la rahó de Balmes hi trová dues antorxes lluminoses, que’l guiaren y no’l deixaren extraviar en l’investigació de les veritats racionals; el sentit comú y la fé católica.

Ab aquestes armes entrá Balmes en el palench filosófich, «per prevenir,- ens diu ell ab la major modestia,- en quant pugan mes debils forces un grave perill que’ns amenassa, el d’introduhirnos una doctrina plagada d’errors trascendentals.» Y’s posá a escriure la Filosofia Fundamental, obra admirable, en que hi depositá les mes riques intuicions del seu esperit.

En ella remou, examina en tots sos aspectes y resol encertadament la qüestió de la certesa, pedra d’escándol de la filosofía y manantial perenne d’errors funestíssims, no parant fins a portar l’home a inclinarse devant del sentit comú; cerca un primer principi de la ciencia trascendental y no’l trova sino en Deu, qual existencia demostra. Y surt del seu esperit després de combatre victoriosament l’escepticisme y entra en el mon que’ns rodeja, fent profundos estudis sobre sentits y sensacions. Y no li fa por el problema abstrús del coneixement humá, ni les qüestions mes abstractes, perqué ell había enfortit en l’estudi de les matemátiques la precisió del raciocini y la claredat del concepte, tenía una forsa d’abstracció sorprenent, y semblava cridat a viure en la regió de lo absolut, en el nom de les essencies mes pures regides per necessitats metafísiques; aixís podía analisar y resoldre els problemes, en qual examen l’esperit sent l’atracció dels abismes del pensament, fent esclamar ab frase vulgar, peró gráfica: Ni Aristótil filaría més prim.

La Filosofía Fundamental ve a esser una porció de pedres d’un gran edifici, una serie de monografíes contra’ls errors filófichs dominants, en especial contra’l panteisme germánich, l’escepticisme, el positivisme y totes les novedats científiques més perilloses, ab una nitidesa y claredat transparent que contrasta ab l’obscuritat tétrica germánica; obra eminentment analítica, en que s’hi trovan a cada pas idees propies y solucions originals; obra, que per l’estupenda varietat de noticies y per la riquesa de tresors mentals, sembla una reunió de llibreríes, y es un manantial inagotable de ciencia y un dels monuments més grandiosos del ingeni humá, l’únich llibre filosófich espanyol de la primera meitat de sigle, en que s’hi veu, com diu en Menendez y Pelayo, un esforç propi y independent per arribar a la veritat metafísica, l’únich que pot compararse ab les obres del grans pensadors d’altres temps o ab els que s’escribian en altres parts d’Europa.

JOAN LLADÓ, Pbre.

(Acabará)

jueves, 23 de febrero de 2012



LA VANGUARDIA

El Centenario de Balmes


Un siglo cumple hoy del nacimiento del insigne filósofo vicense, arrebatado á la causa del catolicismo, á la filosofía y á la política cuando apenas contaba treinta y ocho años.


Estudió en el Seminario de Vich, muy reputado entonces por el alto nivel científico á que lo había elevado el obispo señor Corcuera, quien, conocedor de todo lo que valía y prometía el joven escolar, lo envió, con beca, al Colegio de San Carlos, de la Universidad de Cervera, donde pasó cuatro años sin leer otro libro qué la Summa de Santo Tomás de Aquino y sus comentarios.


Continuó Balmes en Cervera, siguiendo sus estudios y regentando varias clases hasta 1833; el mismo año hizo oposiciones á la plaza de magistral de Vich, pero no habiéndolas ganado volvió á Cervera á estudiar Derecho. De nuevo en la sede ausonense desempeñó una cátedra de matemáticas, hasta que se dió á conocer, de España entera, en 1840, con la publicación de su opúsculo Observaciones sociales, políticas y económicas sobre los bienes del clero, inspirado por el ansia de impedir la consumación del funesto atentado contra la propiedad llamado la «Desamortización.»


Balmes, aquel «hombre obscuro», como él dice, desconocido por completo hasta entonces, adquiría con su primera obra la fama que no debía eclipsarse ya jamás. No solamente defendía Balmes la legitimidad de los bienes del clero y ponía de relieve los beneficios que esta propiedad había reportado, sino que con profética intuición presagiaba los inmensos males que de tal espoliación se seguirían, como desgraciadamente así ha sucedido.


«Medítenlo bien esos hombres de elevadas clases, decía, esos ricos propietarios, esos acaudalados comerciantes de quienes dependerá seguramente el que se lleve á efecto el despojo del clero; si desperdiciáis ocasión tan oportuna para impedirlo como os ofrece el hallaros sentados en los escaños de las Cortes, y en el momento en que el gobierno va á consultar cual es sobre eso vuestra voluntad, si lo provocáis, si lo consentís, y si en alguno de los torbellinos de la revolución se levantan un dia millares de brazos armados con el puñal, con el hacha y la tea incendiaria, si en nombre de la libertad, de la igualdad, de la utilidad pública, de la mejora de las clases inferiores, de la mayor circulación, de la más equitativa distribución de las riquezas, se arrojan sobre vuestros caudales y haciendas, ¿qué le responderéis al tribuno que acaudille á las masas, cuando os recuerde lo que hicisteis con el clero? Su lógica será terrible porque estribará en vuestro propio ejemplo. El os podrá decir con toda verdad: Yo os despojo y vosotros me lo habéis enseñado.»


Apenas extinguido el eco de aquel terrible aviso, publicaba su segundo trabajo político Consideraciones políticas sobre la situación de España, que le valía otro triunfo.


Siguieron luego el Protestantismo comparado con el catolicismo, que le granjeó fama universal, el Criterio (1845), Filosofía fundamental (1846), Curso de Filosofía elemental (1947), Escritos políticos y por fin Pio IX. Y si ahora tenemos en cuenta que al par que escribía esas grandes obras dirigía La Sociedad, La Civilización y El Pensamiento de la Nación no habrá, sin duda, quien deje de sentirse asombrado ante tan admirable prueba de vastísimay profunda capacidad intelectual.


A todo esto hay que añadir la rara conjunción que se daba en Balmes de valer tanto en el terreno especulativo como en el de acción. No fué un pensador de gabinete, sino un combatiente, que ejerció grandísima influencia en la politica de su tiempo, como inspirador, y aun como verdadero jefe de una fracción compuesta de hombres eminentes, de ilustres proceres, por desgracia no llegados al poder, pues á buen seguro que de haber gobernado no padeceríamos hoy del mal de parlamentarismo y tal vez habría desaparecido una de las causas que, debilitando la base fundamental de nuestro régimen, más han contribuido á los avances de la demagogia. «En sus escritos políticos, dice Menéndez Pelayo, recorrió Balmes con admirable seguridad de criterio todos los sistemas de organización social y nos dejó un cuerpo de política española y católica, material de inagotable estudio».


Pero si no triunfaron los sabios planes políticos de Balmes su obra filosófica ha permanecido intacta, y mientras cambian á cada paso los sistemas y las teorías, mientras yacen en el suelo «como globos deshinchados», según la frase de Taine, se mantienen inconmovibles como el granito El Criterio y El Protestantismo comparado con el catolicismo, honor del pensamiento español.

ALFREDO OPISSO


LA VANGUARDIA, domingo 28 de agosto de 1910, pág. 6