PARTES LIBRO

ESPERANTO: L’INTENT FALLIT DE LLENGUA AUXILIAR INTERNACIONAL

Ideada per Zamenhof a finals del segle XIX, l’Esperanto, com diu el títol, és la llengua auxiliar internacional que als inicis del XX estava de moda a Catalunya. La demostració la tenim a les escoles, ja que era assignatura obligatòria amb la intenció de formar a la gent per facilitar la comunicació entre països i ser la segona llengua oficial.
En aquests reportatges de diaris diferents, podem veure un fragment traduït del català a l’esperanto que està dedicat a aquestes festes del Centenari i una dissertació en que es veu la necessitat d’aquesta llengua:

El periódich mensual Kataluna Esperantisto, que ha començat a publicarse com a orgue de la «Federació Esperantista Catalana», conté un solt que traduhit diu:

«Durant el vinent Setembre se celebrará a Vich el Centenari del naixement del seu fill gloriós, el preclar filosoph Dr. Jaume Balmes per medi de un Congrés d’Apologética; ab aquest objecte s’han elegit diferents comissions especials, entre les que n’hi há una de llengua esperantista, puix que en aquest Congrés s’hi ha admés la llengua internacional. Aquesta Comissió convidará a tots els esperantístas per medi de una fulla especial.»
Gazeta Montanyesa de 9 de maig de 1910
VIC

«Dum la venonta Septembro tiu urbosolenigos la 100ª datrevenon de la naskiĝo de sia glora filo la klera filozofo doktoro Jako Balmes per grava internancia Kongreso de Apologieco, kaj por pretigi, oni elektis diversajn komitatojn specialajn, ĉe kiuj estas estas anakaŭ Komitato de la lingvo Esperanto, ĉar en tiu Kongreso Ĝi estos oficiale akceptata. Tiu Komitato jam sinturmos per speciala alvoko al ĉiuj esperantistintoj.»
Kataluna Esperantisto, JARO Iª Januaro-Aprilo 1910ª, NroIª



«Vika Esperantistaro»- Del tot simpática, resultá la vetllada íntima celebrada el diumenge últim pels Esperantistes, en son lloch social del carrer de la Riera.
La concurrencia de cultivadors de la llengua del Dr. Zamenhof, que hi assistí fou molta y distingida, entre la que s’hi contavan varies senyores y senyoretes, omplenantse per complert, la sala hont la festa se celebrava.
Obert l’acte pel Sr. President, el Sr. Albiñana, pronunciá un ben composat discurs d’obertura, en el que al mateix temps que feu ressaltar la necessitat d’una llengua auxiliar internacional, digué fins avuy l’Esperanto, es la mes ben rebuda per tot lo mon ja que es el mes fácil de totes les que ab aytal fi s’han ideat com «l’Internationel» «El Volapük» etc. que es per lo que han fracasat, com també perqué l’Esperanto, al revés de les altres, s’adapta perfectament a tots els paysos del mon civilizat.
Luego la Srta. Sanvicéns ab paraula clara y eloqüent pronunciá un ben treballat discurs; exposant les «Evolucions fetas per l’Esperanto», al propi temps que feu vots per que aquesta llengua cada día conti ab mes entusiastes partidaris, dihent que tots els homes sens distinció de posició social, religió ni política som germans y que l’Esperanto fará sens dupte que desapareixin per complert els odis entre nacións.
A continuació, el Sr. Pujadas llegí son discurs en esperanto titulat «Vostrej» en el que feu veure que aquest idioma es obra de sanejament ja que tendeix a treure al home de certs llochs infecciosos per portarlos a centres de cultura.
(...)
Gazeta Montanyesa de 3 de març de 1910