El Cometa d'Halley 2

El cometa d’Halley


DESCRIT PER UN VIGATÁ

Durant els segles XV y XVI nostra Ciutat de Vich es la que d’entre totes les poblacions catalanes dona major nombre de fills célebres dedicats a l’astrología y a l’astronomía. Tenim en Granollachs, l’Alemany, en Micó y en Molera. El nom d’aquest darrer té avuy alguna actualitat per la descripció del cometa sortit en 1532 y que sembla coincidir ab el anomenat ara d’Halley.
En Gaspar G. (Guillem?) Molera era mestre en Arts y Medicina y es autor del pronostich per 1533 en que dona a entendre que n’havía fet altres anteriors, puix que parla de l’ordre que seguiría en els prónostichs d’aleshores per seruar la custuma dels anys passats. Segons datos que hem vist en unes notes preses pel canonge Jaume Ripoll y Vilamajor, en Gaspar Molera era doctor en arts y medicina, vivía a Vich y se casá ab na Gerónima Franch. En 1518 y en 1554 se’l trova citat com a metge de Vich. En cap document se li dona altre nom que’l de Gaspar, sens que puga veurers a que vinga la G. que va en pronóstich de que volem parlar. La desgracia ha fet que sols fins ara tinguem noticia d’un sol pronóstich den Molera. Se titula aixís: Pronostich / per lany. Mil. D. / XXXIII. E. durara en / part fins cerca del / Any M. D. XXXVI. compost per / lo ReVerent mestre Gaspar. G. / Molera mestre en arts y mede /cina. Natural de la Ciutat de / Vich: e comensa a Tractar dela / aparició del Cometa en lany / prop passat. Mes avall hi ha una vinyeta y el tema prou expressiu de Parce domine / populo tuo. Y al costat un gravat en boix representant una estrella ab llarguíssima qua, dirigida cap enlayre fins a topar uns núvols d’ahont surten quatre estrelles. L’obra den Molera’s presentá impresa en lletres gótigues en dotze plánes en quart, la primera dedicada a portada y la darrera a colofó en que’s llegeix: Fonch estampat y acabat lo present Pronos / tich en la in signe Ciutat de Barcelona / Per Carles Amoros Prouensal / a vint de Febrer any M.D./ XXXII.
El primer autor que sapiguem hagi parlat d’aquest interessant folleto fou el Ilm. Feliu Torres Amat en les planes 422 y 423 de les seves may prou ben llohades Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes, impreses en 1836. D’aquest llibre ha copiat tothom lo que’s sap den Molera, que es solsament lo consignat en la seva citada obreta. El Torres Amat vegé un exemplar de la mateixa en la llibrería del seu amich el canonge vigatá D. Jaume Ripoll y Vilamajor.
Aquest exemplar sembla esser el que avuy posseeix l’amich D. Francesch Carreras y Candi, de Barcelona, y del que n’ha fet una excelent reproducció en fac-simil, tirada en cent exemplars per la imprempta La Académica de la mateixa ciutat comptal. Servintnos d’aquesta edició ben interessant pels vigatans anem a traduhir del llatí lo que deya en Molera:
«En l’any del Senyor Mil cinch cents trentados aparegué un cometa per espay de vuytanta días, a finals de Setembre pel matí per lla a les tres, lluhint en la meteixa hora, y essent vist per molts fins a mitjans de Desembre. Sortía a Orient o llevant cap al mitxdía, pujant sos raigs cap al mitx del cel, passant sa cua cap al occident. Era de vuyt cotses la seva llargaria de color cetri y de foch tornantse groch. Peró com sortía les matinades ans de la sortida del Sol, significa que vindrán aviat les coses que comuntment ens amenaçan.»
Aquí en Molera s’entretingué en esplicar la significació dels cometes, seguint a Ali Avenroram y fentse carrech de que aquestos astres indican novedats a la terra. Aleshores mes que may sabis y ignorants, prelats y fidels y infidels creyan alló de senyals al cel treballs a la terra.
El cometa que tant preocupava a nostre compatrici havía sigut observat ja en 1456, en temps del Papa Calixt III, y sa aparició aleshores havía sigut relacionada ab els aconteixaments, principalment ab l’enbestida que donaren els turchs a Belgrado, ahont tingueren de retirar. Y per cert que ara s’ha tingut de posar en clar lo succehit en 1456, puix que servía per teixir una llegenda de la que no’n resultava prou ben lliurat el Papa Calixt.
En Molera continuá donant noticies del cometa: «La pronosticació d’aquesta aparició de l’estrella desacostumada fou primerament prop del grau onzé. Tingué principi en Libra. Després se girá quelcom cap al mitxdía de manera que mirantlo a simple vista feya l’efecte que’s dirigia fora del Zodiach.» Aixó en Molera ho relacionava ab una victoria contra els Turchs a l’Ungría, passat el Danubi, que’ls costá cinch mil morts. També ho lligava ab les avinences que havian fet el Papa y Carles V de les que n’havian de venir els mellors rersultats per la religió.
Esplicat aixó llargament afegeix: «Aquestes coses en sa major part fins al començ del any quarantahu, y en el meu pronostich del any passat mil cinch cents trenta dos, jo vaig notarho ab les figures del Emperador y Rey de Romans y aquestes coses, dirigintho Deu, tingueren el degut efecte. S’ha de pregar al Senyor Jesus Crist que obri els ulls y les orelles del nostre cor a fi de que veyam y entretengam quan incomprensibles son les obres de Deu»
Segueix a aixó una especie de disertació llatina sobre si’s poden anunciar els futurs contingents y després, en catalá y en deu capitols, els pronóstichs desde 10 de Març de 1532 fins a igual fetxa del any 1533.
En el primer capitol «de la figura del cel y del senyor del any» parla de que aquest sería Jupiter o Marts y dels eclipses, dient sobre un ja passat que «de la influencia del qual no volgui atendre en lo Pronostich passat per no avisar los vsures y agabelladors inimichs de Deu» puix que significa tal eclipse una gran sequedat.
En el segon capitol en Molera parlá «quatre temps del any»; en el vinent «de les coses de la sancta fe Catholica» donant noticies sobre Luter de qui pronosticá la mort per l’any 1536; en el quart tractava «dels Prerlats y eclesiástichs», en el vinent «dels Reys e princeps e gent de stat» y en l’altre «del poble comu». El capitol seté anunciá «les malaltíes per tot any», el que’l segueix «de pau y guerra», l’altre «dels fruyts de la terra» y finalment el derrer o desé «dels dotze mesos del any y dels dies millors per Sagnia y per pendre medicina laxativa» acabant ab l’anunci dels eclipses de 1533 y 1534.
Com se veu el llibret den Molera debía esser ben interessant per la gent a qui anava destinat. Els seus pronostichs no sempre’s cumpliren, pero sovint eran anunciats de manera que no podían deixar de cumplirse. – B. S.

---------------------


Hem rebut de la Direcció del Observatori del Ebre un article sobre el cometa d’Halley que publicarém, si Deu ho vol, el proxim dissapte, puig que’ns ha arribat tart per poderlo compodrer per avuy. Serveixin aquestes ratlles per atestimoniar nostre agrahiment al P. Ricart Cirera, S. J. Director del Observatori.


Gazeta Montanyesa - Vich, dimecres 18 de maig de 1910