El Cometa d'Halley 3

El cometa d’Halley y l’Observatori del Ebre

(NOTA OFICIAL)

Encara que força ocupat el personal d’aquest Observatori en els estudis solars, eléctrichs y magnétichs propis del establiment, y per mes que’l material científich del meteix respon principalment a aquesta classe d’estudis, no s’ha decuydat l’observació del Cometa d’Halley, cap ahont convergeixen actualment les mirades de casi tots els astrónoms.
Després de les primeres observacions verificades en Desembre, continuades regularment desde mitjans d’Abril, s’ha seguit atentament al Cometa, sempre que les condicions admosfériques ho han permés. El mes d’Abril acabá ab algunes matinades ennuvolades y el día primer de Maig ens oferí ja un temps net, de manera que aquell día se distingía bé el nucli a simple vista, peró no aixís la cua, que ab uns binocles semblava abraçar tres graus de l’esfera terrestre, essent aleshores d’uns set milions de Kilómetres.
No va esser possible observar el día 2 l’influencia que’l planeta Venus podía exercir en la cua del Cometa, especialment si aquella está en part constituhida per materia eléctrica y si els planetes, com se suposa per molts, están dotats d’un camp magnétich. Importava sobretot comprovar si s’hauría observat en aquest cas una curvatura de cua cap al citat planeta Venus, peró aixó no pogué ferse per les males condicions admosfériques.
Lo cert es que’l Cometa s’aná desenrotllant rápidament, y que el día 5 oferí l’espectacle celest més encantador que hem pogut presenciar. La seva cua s’allargava 15 graus, que representan uns 25 milions de kilómetres, divisantse algunes estrelles a través de la mateixa. Sobre el Cometa hi brillava la constelació del Pegás, Venus al dessota y junt al horitsó y mes cap al sud la Lluna en son derrer mimbant. Aquest quadro ja sublim revestía caracters emocionants al veure sortir de quan en quan estrelles errátiques vivíssimes que’l creuavan deixant una estela de llum.
L’imaginació facilment s’hauría exaltat atribuhint aquell fenómen a l’influencia directa del Cometa; peró en veritat no eren aquells cossos desprendiments actuals del nucli, que’s trovava aleshores a mes de 100 milions de distancia de la Terra, peró de totes maneres se creu ab fonament que tals estrelles errátiques son restes del Cometa d’Halley despresos en altres revolucions, els quals en aquella fetxa, entre el 4 y 7 de Maig, solen esser visibles per creuar la terra l’órbita del Cometa. En tal día s’oferí la curiosa singularitat de veurers a un temps les mentades estrelles en nostra admósfera y a lo lluny l’astre que probablement les origina.
En els días següents la cua del Cometa ha guanyat en longitut real y aparent, puix que el día 7 s’extenía 18 graus, el 8 ja’n tenía 20 y el 12 passava de 30, lo que ve a donar no menys de 35 milions de kilómettres d’extensió.
La ecuatorial d’aquest Observatori, destinada esclusivament per l’observació visual y fotográfica del sol, no reuneix les condicions necessaries per els treballs estelars y comentaris no propis del fi del Observatori; peró ab tot se procurá posarla en les mellors condicions per utilitsarla en l’observació del Cometa, del que s’havía senyalat l’aparició, ensajar el partit que podía treurers per l’obtenció de fotografies en aquest y altres cassos semblants.
La dificultat principal per aquesta darrera aplicació prové de la falta de regularitat en el mecanisme motor de l’ullera, resultantne per tant impossible mantenir fixa l’imatge durant el temps, a voltes llarch, que ha de durar l’exposició de la placa fotográfica. Aquesta dificultat se’s vençuda completament en l’aparell ab la aplicació d’un regulador elèctrich accionat per un péndul distribuhidor de corrents, construhit tot en el taller del Observatori. Les proves que se varen practicar el día 4 donaren resultats del tot satisfactoris, la rotació del eix polar resultá rigorosament uniforme y a mes molt facilment adaptable a les diferents marxes dels astres. Ab aixó va veurers com la fotografía del Cometa era possible y l’endemá sen feu la primera tentativa que després s’es repetida tots els días que l’estat del cel ho ha permés.
En les actuals circumstancies de visibilitat en que’s troba el Cometa ofereix notable dificultat per la fotografía el curt temps de que’s pot disposar, que es el que va desde la sortida del Cometa y l’aparició del crepúscol matutí. A mes s’ha de lluytar ab la falta de trasparencia que generalment te l’ayre en les proximitats de l’horitsó. En aquesta localitat (Tortosa) les condicions admosfériques han sigut bastant desfavorables, degut a la presencia de nuvolets que han vingut a escursar del tot o en part el curt temps de que’s pot disposar. Ab tot y aixó els resultats son satisfactoris y donan l’esperança de lo que’s podrá lograr en circumstancias menys desfaborables.
Actualment la serie de fotografies de que’s disposa compren els días 6, 7, 8, 10, 11 y 12, essent tretes ab l’objectiu de la ecuatorial, que te la distancia focal a 2’10 metresy una obertura de 16 centímetres. En totes les fotografíes s’hi distingeix bé el nucle y’s pot comprobar el moviment que ha tingut durant aquestos darrers días en relació ab les estrelles fixes que’s dibuixan a son alrededor y que poden identificarse per qui tinga un atles celest suficientment detallat. L’amplificació es per altre part suficient (4 centímetres per grau proximament) per presentarse a la medició micrométrica, que proporciona un medi excel•lent per determinar ab molta precisió les coordenades celestes del Cometa. La cua, ab tot y el seu gran desenrotllo, tot just se dibuixa a causa de la seva débil intensitat lluminosa que exigiría una exposició moltes vegades superior a la del nucli.
Ab el fi de compendre la cua ab tota la seva extensió, cosa incompatible ab l’amplificació produhida pels objectius de llarch foco, el día 8 s’adaptá a la equatorial una cambra ordinaria ab objectiu Goerz de 24 centímetres de foco, la cual se feya aixis participant del moviment paraláctich de aquella. Per rahó de la gran lluminositat de aquest objectiu, degut a sa curta distancia focal en relació a l’obertura, se vegé que era fácil obtenir en breu temps imátges de conjunt, que essent menys amplificades y menys a propósit per fer en elles medicions exactes de posició, son de gran utilitat per l’estudi de les transformacions que va experimentant la materia constitutiva de les diferentes parts del Cometa. Eixa segona serie se continuará en lo succesiu paralelament ab la primera aixís que l’astre que’ns ocupa hagi entrat en el seu últim periodo de visibilitat.

-------------------------



El cometa d’Halley ha preocupat ben poch a nostra gent. Res de demostrar terror ni creurers ningú que venía la fi del mon, com ha succehit en molts llochs. Ahir a la posta del sol s’observaren unes radiacions desacostumades que feren sortir la gent a observar el cel, creyentse molts que eren efectes de la qúa del cometa.


Gazeta Montanyesa - Vich, dissapte 21 de maig de 1910