El Cometa d'Halley 4

El cometa d’Halley

No sé pas a l’estrella ab cua si l’haig d’anomenar ab el, la o lo. He acabat per no sapiguer de quin gentre era el famós astre que’ns havía de matar a tots. Uns escriptors posan el cometa, altres fan imprimir la cometa, y els mes toçuts lo cometa. Tampoch he arribat a entendre si’s tracta dels cometa Halley o el cometa d’Halley.
Aquest ens ha posat a tots en un apuro. Els gramátichs no s’han entés referintse a la tremenda aparició, els astrónoms han demostrat no sapiguer lo que’s pescavan al tractar d’una cosa que era de la seva especialitat. Per aixó no es estrany que’ls que no som ni gramátichs ni aficionats veure a les estrelles haguem acabat per péndrens estoicament indiferents tot lo relacionat ab el cometa.
Y sort encara que aquestos darrers vespres haguem acabat per veure aixó del cometa; puix que a no ser aixís potser ja hauría arribat a dubtar de que el tal existís. No’m vaig llevar prou dematí quan diu que se’l podía veure durant les matinades y, com que ja no’m fío dels astrólechs mes o menys veritables, quan miran enlayre y anuncian lo que passa o pot passar al cel, si no hagués vist personalment aquella estrelleta que despedía una llarguissima ratxa de llum, hauría acabat per dubtar de si el cometa havía sigut una camama.
May com ara podrá dirse alló que de luengas tierras luengas mentiras. Perque, mireu que se’n han dites de mentides sobre la desditxada estrella ab cual els astrónoms, que en qüestió de milions no’ls vé d’aquí, no han dit may una xifra mateixa per avenirse. Els uns escrivían que la cua tenía 20 milions de kilómetres, els altres doblavan la cantitat y fins n’hi havía que la disminuían. Uns sabis parlavan de gasos que’ns matarian necessariament, peró altres ho negavan o deyan que’ls tals gasos no arribarían fins aquí. Hi havía qui’ns feya sapiguer que la cua era dreta, sens faltar qui sostenía que formava una curva que no’ns tocaría. En uns escrits se deya que’l contacte ab la terra sería a la nit y en altres que ocorrería de días. En Moreau (y ara vaig a citar sabis de debó o gent qu’es tinguda per tal) afirmava que’n cas de que’l cometa deslligués sa cabellera cap al endevant l’hora de proximitat ab la terra sería vint hores mes avants de lo que’s creya. En Bigourdan sostenía que la cua sería rectilinea y perpendicular a l’órbita, peró un fulano, de nom estrany y que no m’atreveixo a escriure, volía fer creure que la ratxada del cometa sería corbada cap endarrera, passant prop del radi vector. Un tal Mr. Milozewich (home molt célebre, peró que jo no coneixía, com tampoch se encara qu’es alló del radi vector) deya que la cuada o el cop de cua ab la terra era impossible, peró un altre no menys sabi, Mr. Schawarschild (que penso no es pas parent del Governador civil de Gerona, nostre compatrici) jurava y perjurava cientificament que’l contacte ab la terra era matemáticament cert. May com ara les ciencies exactes posades al servey de les ciencies naturals havían esdevingut tant horrorosament inexactes y innaturals.
En Deslandres (de qui jo havía sentit parlar avans com d’un sabi de debó) declarava que’l cometa influiría en gran manera sobre l’estat de nostra admósfera y provocaría la pluja, peró en contra d’ell s’aixecá el director del observatori de Treptow manifestant que res tenía que veure la cua ab la temperatura. Per fi no faltá un apotecari de Barcelona que, per medi de grans anuncis y un dibuix molt ben fet, ens demostrá la relació que havía entre el cometa d’Halley y l’específich de que era inventor, y en Johan de Vich fins arribava a relacionar la cua del cometa ab la cua de les eleccions. – M. F. V.


Gazeta Montanyesa - Vich, dissapte 4 de juny de 1910