LA TOMBA DEN BALMES
La mort brandava fera
la dalla segadora
cubrint la feble víctima
ab funerari vel,
y l’arbre sant d’Ausona
trencat de brosta en brosta
de centenaria soca,
quedà ferit d’arrel.
Fugí d’entre nosaltres
l’estrella lluminosa
guspira de la gloria
penjada al Infinit.
Aquell cel tant puríssim
de crestallina volta
d’eternes esperances
que anyora encar l’esperit.
Y dins les parets fredes
de marbre que tremolan
com si talment sentissen
fervents los seus embats
allí’ls restes de l’héroe
de lluytes y victories
servan de nostra terra
els llaços més preuats.
Avuy els anys cumpleixen
de tant cruenta proba
y’ls clams de justa pena
s’ouen encara arreu;
lo Geni es viu, y lluita
lo cos es qui reposa
en mitx de la claustrada
de nostra antiga Seu.
AGUSTÍ ORRIOLS
9 de juliol de 1910
No hay comentarios:
Publicar un comentario