Jaume Balmes Urpià

Jaume Balmes Urpià

viernes, 21 de enero de 2011

Faroles de Vic (1910) dissenyades per en Gaudí. Una altra visió de les mateixes.

FAROLES DE VIC (1910)

Hi ha dos fets concatenats en la vida de Gaudí que tingueren com a marc la ciutat de Vic.
En la primavera de 1910 Gaudí visqué tres setmanes en aquesta ciutat per indicació del pare jesuita Ignasi Casanova, descansant i recuperantse d’una fatiga que fou diagnosticada como a anèmia cerebral per uns o depressió nerviosa per altres.
S’ha dit que aquesta depressió li van produir les males crítiques dels escriptors francesos sobre l’exposició de París. Jordi Elias insisteix en aquest aspecte deduint que Gaudí fou un home orgullós necessitat d’afalacs. (fals)
De totes formes, l’estància a Vic fou al maig, precissament quan l’exposició s’estava celebrant, ja que estigué en el Grand Palais d’abril a juny, i per tant la majoria de les crítiques encara no s’habíen publicat, doncs consta que vàries d’elles no aparegueren fins al juny i les de Barcelona sigueren en ple estiu.
L’estada a Vic, en tot cas, justificaria l’absència de Gaudí a París per malaltia i no la malaltia com a conseqüència de l’exposició. A més, segons afirma Josep Pla, la malaltia de Gaudí es produí a l’hivern de 1910, es a dir abans de l’inauguració de l’exposició. De ser això cert, s’explicaria l’abúlia (falta de voluntat o disminució notable de la seva energia) de Gaudí davant els preparatius que s’ha comentat en l’apartat corresponent.
El pare Casanovas i Gaudí s’allotjaren a Vic a casa de la senyora Concepció Vila, vídua de Josep Rocafiguera. El jesuita tornà quasi immediatament a Barcelolna i en Gaudí quedà amb la seva melancolia a Vic, a on donava llargues passejades amb el farmacèutic Joaquim Rocafiguera Pujolar així com amb el sacerdot Gaspar Puigneró Bofill.
Existeixen diverses anècdotes sobre el caràter i manera de conduirse de Gaudí a Vic, però el cert es que, malalt o no, rebé l’encàrrec de redactar un projecte, o millor dit de donar idees per l’adornament de la ciutat, que en aquell any celebrava el primer centenari del naixement del seu il•lustre fill Jaume Balmes Urpià (1810-1848).
Mentres un comitè organitzava els diferents actes conmemoratius, els veïns de la plaça de Miquel de Clariana, a on és la casa mortuòria de Balmes, i els del carrer Dos-Soles convidaren en Gaudí a sugerir-los alguna idea per al centenari.
Gaudí va visitar Vic en companyia dels arquitectes Josep Canaleta Cuadras, el seu ajudant en la colònia Güell i en la Pedrera, y Josep Maria Pericas Morros.
El veïns habíen pensat aixecar un monument però Gaudí els aconsellà fer una cosa més modesta i pràctica, com la construcció d’una font de pedra i bronze en la petita plaça. La idea fou recollida per Canaleta, que inicià els estudis previs.
Passant després Gaudí a la plaça major, sugerí diverses maneres de decoració temporal de la mateixa així com la restauració de la casa natal de Balmes, projecte que preparà Pericas i que no arribà a realitzarse per ser excessivament costós. També insinuà la conveniència d’aixecar dues faroles en front a la desembocadura en la plaça del carrer Verdaguer.
Segons Lluís B. Nadal, la comissió de festes acordà construir les faroles-obelisc en sessió de 28 de març. És possible que existeixi una confusió i el acord fora de maig i no de març, doncs d’ésser cert només hi hauria la possibilitat de, o bé que Gaudí estigué dues vegades a Vic, al març i a l’abril de 1910, o la referència cronològica de Rocafiguera sobre maig és falsa i quan Gaudí anà a Vic era març, abans de inaugurar-se l’exposició de París, el que encara faria més improbable la relació entre el seu estat d’ànim i l’exposició. A on hi ha una efectiva relació entre Gaudí, el pare Casanovas i Vic és en el fet de que la comissió de festes li encarregà al jesuita un llibre sobre el filòsof.
Les faroles foren compostes sota la direcció de Canaleta i realitzades pels serrallers Joan Colomer i Ramon Collell i el contractista Lluís Illa. L’arquitecte Josep Maria Jujol s’encarregà de donar-los uns tocs daurats als ferros.
La part baixa de les faroles estava formada per un basament i un fust fets a base de grans pedras basàltiques de Castellfollit de la Roca, el mateix material que Canaleta feia servir aleshores en la cripta de la colònia Güell. Teníen a més unes abraçadores de ferro i de la part alta sortíen els braços de aquest mateix metall recoberts de planxes també retallades que reprduíen les dates del naixement i mort de Balmes, 28 d’agost de 1910 i 9 de juliol de 1948.
Existeix un dibuix de Josep Canaleta que mostra l’aspecte de les faroles-obelisc amb una vista de conjunt de la plaça.
Foren inaugurades el dia 7 de setembre de 1910, primer dia de les celebracions del centenari que, presidides per la InfantaIsabel de Borbón, duraren fins el 10 de setembre.
Era bisbe de la diòcesi de Vic el bon amic de Gaudí Josep Torres i Bages, i el cartell anunciador el dibuixà el pintor Josep Maria Sert.
Les faroles-obelisc subsistiren fins que, el 4 d’agost de 1924, la comissió permanent de l’Ajuntament de Vic tingué coneixament d’un dictamen de la de foment en el que s’indicava que s’havia demanat informe a l’arquitecte municipal sobre l’estat de conservació de les faroles. L’informe indicà perill de ruïna en un dia de fort vent i que era necessària una obra de reparació bastant costosa.
A proposta de l’alcalde, la comissió permanent decidí l’enderroc, però en sessió d’11 d’agost es donà compte d’un recurs presentat per Joan Soler i Lluís Illa, president i secretari respectivament del Centre Excursionista, solicitant la restauració de les faroles per ser un monument regal de la comissió del centenari de Balmes a la ciutat. El recurs fou rebutjat per unanimitat i el 12 d’agost començà la demolició.
La Societat Arqueològica de Vic va oficiar a la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona denunciant el fet. Aquesta comissió traslladà al governador civil, que contestà dient que quan va arribar al seu coneixement el cas de les faroles estaven ja abatudes i res hagués pogut fer, doncs segons el nou estatut municipal els governadors no podien intervenir en acords de les corporacions locals.
La Comissió Provincial traslladà aquest ofici a la Arqueològica de Vic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario