Tot va estar centrat en el Centenari del naixement de Jaume Balmes a 1910, des de la celebració del Congrés Apologètic, la construcció de la nova estació de ferrocarril, les faroles dissenyades per Gaudí, l’exposició de lluminàries, la vinguda de la Infanta i altres institucions polítiques i eclesiàstiques; fins a l’electricitat en massa, el telèfon, la decoració de la Ciutat de Vic, la quantitat ingent de turistes, i la prosperitat en serveis de restauració i hostalatge, apart dels molts medis de comunicació periodístics, fotogràfics i cinematogràfics que en donaren ressò internacional.
Aquestes festes foren la principal tasca que es proposà realitzar l’Ajuntament entrant a finals de desembre de 1909. Econòmicament, la Diputació de Barcelona i l’Estat espanyol van subvencionar la majoria de les despeses ocasionades. Com es veurà, anys abans, ja s’havien començat a idear i preparar les celebracions, pel que el resultat de les mateixes fou òptim en tots els aspectes.
Els objectius d’aquest treball es basen clarament en donar a conèixer a la gent els esdeveniments que van succeir en aquesta època. Sota el meu punt de vista, aquestes han estat les majors festes que s’han realitzat mai a Vic i difícilment es podran igualar.
La mentalitat d’avui en dia ha canviat en la majoria d’aspectes, tant polítics i culturals, com religiosos i de costums. És possible en 100 anys aquest canvi? Llegint aquest llibre es pot comprovar que la resposta és afirmativa.
Els fets relaten, amb una descripció detallada i quotidianitat remarcable, uns fets que donen una visió i realisme palpable d’aquells moments. Nadal descriu de manera sublim, un any després, la història del Centenari celebrat a Vic a finals d’agost i principis de setembre.
El meu criteri en la redacció d’aquestes pàgines, és respectar escrupolosament el llenguatge escrit d’aleshores. En conseqüència, vull que quedi clar, que la major part de la lectura serà en català antic, al ser reportatges de l’època anterior a la normalització lingüística establerta pel Diccionari General de la Llengua Catalana. Per tant, contindrà molts errors ortogràfics sota el punt de vista actual. Tot i això, la comprensió no té cap tipus de dificultat.
Ha estat tasca molt laboriosa: moltes hores de investigació anant d’arxiu en arxiu, moltes hores de recopilació i de selecció de dades, moltes hores de ideació i reproducció del text definitiu davant l’ordinador, moltes hores perdudes demanant subvencions a institucions públiques sense resultats positius...
Entre els arxius que he consultat i extret informació per plasmar-la en aquest llibre, hi ha l’Arxiu Episcopal de Vic, l’Arxiu de l’Ajuntament de Vic, l’Arxiu del Consell Comarcal d’Osona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Comarcal del Ripollès o l’Arxiu Gaudí, entre d’altres. He d’agrair el tracte i atenció rebuts en cadascun d’ells, i especialment a Mossèn Gros, en Rafel, l’Angelina, la Fina, en Francesc i la Imma.
Al final, he creat aquesta obra, que està estructurada en vàries parts: primer tenim una introducció molt detallada que explica la persona de Jaume Balmes, persona a qui es dedica aquest Centenari; segueix la biografia de Nadal, autor del llibre que, en tercer lloc reprodueixo; i finalment, una sèrie d’articles, sense lligam entre ells i sense haver de tractar del Centenari, però que són dels anys 1909 i 1910, que he seleccionat pel seu interès o curiositat.
Actualment la política, tant d’un cantó com d’un altre, prima molt davant la cultura a Vic. Hauria de ser a la inversa ja que, al llarg de la història, ha tingut personalitats il•lustres que han destacat sobretot en l’aspecte religiós, civil o literari. A la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic podem veure retratats els 32 ciutadans il•lustres d’aquesta ciutat. I potser, la persona entre aquestes que més ha destacat ha estat Jaume Balmes i Urpià.
Balmes, com a conseqüència del canvi de mentalitat de la societat actual, no “està de moda” i se’l deixa a part. Quina culpa té ell? Està clar. Era de mentalitat centralista. Hem d’entendre que la ubicació temporal en que va viure fou totalment diferent, les circumstàncies de la societat eren unes altres i, per tant, actuava de manera adequada a la seva època. És més, fou un persona que s’avançà als esdeveniments del moment, com es veurà.
El va acabar de “matar” el fet de que el general Franco, per tothom conegut, adoptés la seva ideologia i en fes publicitat. Un altre cop, es van confondre les èpoques en que ocorregueren les circumstàncies. Una cosa és a principis del segle XIX i una altra a mitjans del XX.
Balmes... potser la persona més important de Vic al llarg de la història, menysvalorada actualment! És trist. Al menys, la seva figura, serviria per potenciar el turisme...
La seva mare va errar una mica al dir: “el món parlarà molt de tu, fill meu”. Al menys, jo he seguit aquest lema.
.................
Aquest llibre està dedicat a la meva difunta iaia Madrona que és la que m’animà a buscar informació dels meus avantpassats i, conseqüentment, vaig entrar en el món de l’arxivística del qual no he sortit.
Miquel dels Sants Molist Badiola
No hay comentarios:
Publicar un comentario