Notes científiques
EL COMETA D’HALLEY
Fan ja alguns días que no hem parlat del célebre cometa d’Halley, el qual no obstant va acostantse a la terra després d’haver passat pel periheli o sía a sa menor distancia del sol, el día 20 del present Abril. Aixó ha fet, que durant aqueixos días haja sigut invisible; donada la seva proximitat al sol y sa excesiva distancia de la terra aqueixa visibilitat sufrirá encara noves alternatives ja que al acostarse a nosaltres, dona aquesta vegada la coincidencia de passar entre’l sol y la terra de modo que després d’uns quants días de ser astre del matí desapareixerá de nostra vista per passar a ser astre de la nit en quals circumstancies tot fa creure será una visió espléndida.
Adjunt donem un esbóç de la seva trajectoria; en la fig. 1.ª (foto a la dreta) tenim les posicions respectives dels tres element Sol, Cometa, Terra; y per poch que’ns fixem en ses posicions respectives veurem totes les vicisituts y esplicats tots els enigmas de la seva nova aparició.
En efecte fixemnos en el 1.er de Febrer y veurem que sa gran distancia a la terra no permet fer observacions quedant aqueixes patrimoni sols dels grans telescopis; el 1.er de Mars, no hem guanyat gran cosa en sa visibilitat, avans hem perdut, ja que la terra en son moviment de traslació s’allunya del cometa; el 1.er d’Abril tornan a acostarse mútuament, si bé en males condicions, ja que ens trobem que’l cometa s’acosta al sol fent les observacions difícils; el 20 de Abril ha passat a ser astre del matí peró sa visibilitat ha aumentat per rahó d’estar molt més aprop de la terra; actualment es ja visible a l’ull nú, a sol ixent, de 2 quarts de 4 a les 4 del matí, si bé la lluna dificulta bon xich la seva observació; sa millor observació correspondrá a primers del entrant Maig en que no tindrem lluna y podrá observarse avans de sortir el sol; peró cal aprofitar els días; puix veurem (no perden vista la fig. 1.ª), que cada día va acostantse al sol fins al día 19, en que passará entre la terra y el sol, quedant nosaltres embolcallats en la seva qúa, podent desde aleshores dir que comensará la verdadera observació popular del cometa, puix passará a ser astre del vespre, sent sa millor visibilitat per allá últims de Maig y primers de Juny, en que será una magnífica aparició per allá les 9 a les 10 de la nit, lo que está en més consonancia ab nostres costums. A partir del Juny veurem com els dos elements Cometa, Terra, ván allunyantse mútuament, lo que fará que la desaparició sigui rápida, ja que seguirem un camí oposat, la terra al voltant del sol y el cometa complint la seva órbita que s’allunya fins més enllá de l’órbita de Neptú, per tornar a comparéixer dintre 75 anys 5 mesos poch més o menos.
Per donar una lleugera idea del pas de la terra per la qúa del cometa, hem traçat la fig. 2.ª (foto a la dreta)que crech podrá ser compresa fácilment per tothom.
El cometa entrará pel cantó Oest del disch del sol a uns 260 graus y surtirá pel Est a uns 92 graus, de modo que casi passará pel mitx del sol, y si en aquell moment la qúa té més de 23 milions de Kilómetres (1) de llargada, la terra passará per son interior qual passatje está calculat aproximadament per el primer contacte el día 18, a les 14 hores, 22 minuts de temps mitx de Greenwich, o sía per nosaltres el 19, a les 2 del matí; el pas de la terra per l’interior de la qúa durará aproximadament 1 hora.
(1) Les medicions efectuades aqueixos últims días donan una llargada de 40 milions de Kilómetres.
Tornant a insistir quelcom sobre’l més o menys perill que pot portar per la terra al atravessar per l’interior de les qúes cometaries, debem dir que segons autorisades opinions, no n’hi há cap ni remotament, ja que com deya en un dels anteriors articles, aqueixos astres estan constituits per una materia tant sumament ténua (2) que la nostra atmósfera resulta ser com de plom comparada amb la d’aqueixes nebulositats emanades dels cometes, y si afegim que la terra passará a 23 milions de kilómetres del núcleo, lo que vol dir que encara la materia está alli molt y molt més enrarida, de modo qu’encara que fos constituída per gasos mortals, res tindrem de témer dada la seva ínfima quantitat que no pot influir en la vida normal del planeta; tot lo mes que podrem observar, será una pluja d’estrelles, produhida pels corpúcols del cometa que al tocar la nostra atmósfera se fan visibles posantse incandescents.
(2) Vegis el follet publicat pel P. Joseph Ubach, S. J.: «El cometa de Halley. Su paso cerca de la Tierra».- Ptas. 0’75, Gustavo Gili, Barcelona.
Se considera tant remot el perill, que encara que xoqués la terra ab el mateix núcleo del cometa no tindría conseqüencies desagradables per nosaltres ja que les partícules que integran el núcleo o testa d’aqueixos astres no tenen massa suficient per deixar sentir els efectes de un choque. Molt d’altra manera passaría si la terra xoqués ab un cos dur, un planeta per exemple, alló sería la conflagració general d’abdós planetes, la mort a curt plaç de tota cosa viventa, ja que la violencia de tal xoch determinaría una elevació de temperatura tal, que tot quedaría reduhit a cendres, pols, vapor… Que aixó pugui succehir ningú pot negarho, que’l perill es molt remot, també es veritat, peró si bé no es probable, tampoch es impossible; la Biblia ens parla del judici final, dient per boca dels apóstols, que caurán les estrelles del cel (1), y es natural que si cau una estrella el colp té de ser horrorós.
Díes Irae dies illa
solvet saeculum in favilla
teste David cum Sibilla
y l’humanitat tota quedará aniquilada y rodarán les despulles del mon pels espays siderals y tal volta els sers vivents e inteligents d’altres mons ni n’haurán esment ni se’n adonarán de que hagi desaparegut un punt ínfim del rodatge d’aquesta máquina infinita, cumplintse aixís l’evolució de la vida universal y els eterns e inescrutables designis de Deu.
JOSEPH PRATDESABA Y PORTABELLA.
Gazeta Montanyesa - Vich, dissapte 30 de abril de 1910
No hay comentarios:
Publicar un comentario