Jaume Balmes Urpià

Jaume Balmes Urpià

lunes, 7 de mayo de 2012

Balmes filosoph II

GAZETA MONTANYESA




VICH, DIJOUS 12 DE FEBRER DE 1910



BALMES FILOSOPH



II





Al parlar de Balmes filosoph, s’ha de deicar un article apart a la més bella y popular de totes ses produccions, á aquella famosa obra, en que hi resplandeix ab la més esclatanta llum la qualitat característica de la nostra raça, la fase práctica de sa alta filosofía: El Criterio.

La historia d’aquest llibre immortal la resumeix admirablement la inscripció de la placa commemorativa, colocada en el frontispici de la gran masía del terme municipal de Caldas de Montbuy, anomenada «Prat de Dalt, o Vila Prat de Sant Tomás.» Diu aixís: «En lo any MDCCCXLII –retret en aquesta casa- per les revoltes de Barcelona –lo Doctor J. Balmes, Pbre.- escrigué son famós llibre –El Criterio.»

Avuy que’s fan tantes recordacions, calía senyalar a la posteritat el lloch d’hont sortí aquest llibre d’or, per que sia sempre respectat com a lloch venerable, y cal recordar al meteix temps l’origen d’aquest llibre preciós per gloria de Balmes, qui demostrá prácticament no tenir necesitat de llibres per escriure obres sense parió.

Balmes, al escriure El Criterio, se proposá escriure una lógica senzillísima al alcanç dels noys, peró que interessés a tothom y ab trenta díes produhí un llibre verdaderament clássich en la materia. Desde Aristótil fins als nostres díes s’han escrit milers de volums sobre l’art de pensar; peró potser no se’n troba cap tant oportú y tant adequat com El Criterio de Balmes. En ell hi ha deixat senyalada la vía recta, planera y suau per arribar a l’adquisició de la veritat, donant les retgles verdaderes y naturals que deuen observarse, ensenyant al enteniment el modo com s’ha de portar en sos judicis especulatius y práctichs, descobrint els esculls que ha d’evitar per no caure en funestos errors. En ell hi brillan totes les qualitats característiques de Balmes; claretat transparent, presició admirable, amenitat d’estil, coneixement profundo del cor humá y dó d’observació que’s posa de relleu en les felices comparacions y oportuníssimes cites históriques.

Es El Criterio una producció sublim de delicada filosofía que tots els enteniments poden capir, perqué, si Balmes sap posar al nivell de totes les inteligencies les questions més abstractes, molt més, quan se tracta de materies que tenen un fi práctich, com les del present llibre, essencialment educador de les inteligencies y de les voluntats.

Un sent goig inesplicable al llegir El Criterio; la seva lectura captiva l’interés d’una manera estraordinaria, que no’l deixa caure de les mans. Allí hi trobam sabies lliçons per la nostra vida privada y social; aprenem a judicar ab reserva als demés homes; veyem l’aclaració de mil situacions de la vida, sobre les quals estavam en un error; hi admiram l’apología de la religió y de les virtuts; hi trovam admirablement esposats el nostres debers. En ses hermoses págines a voltes usa’l rahonament de la discussió, que parla al enteniment y’l convenç; altres el sublim, que parla al cor y entussiasma; altres el familiar e histórich que rebels l’exactitut de la descripció y interessa; altres, per fí, el satírich, que diverteix,com fa notar en García de los Santos.

Fóra curiós, y de gran consol y fruició íntima per un amant de Balmes el veure reunides totes les alabances que han tributat a aqueix llibre els crítichs en sos diversos judicis sobre’l meteix. Se l’ha anomenat tractat de lógica viva, aplicada; catecisme del bon sentit; conjunt de lleys processals per l’enteniment; un tresor d’advertencies y de consells per defensar contra l’error l’exactitut de la percepció y la serenitat de judici; (Minguijón); lógica práctica, popular y científica al meteix temps; assignatura del sentit comú, (Mella); higiene del esperit; com or que enclou en petit volum inestimable riquesa, (M. Pelayo); obra realista, educadora d’homens, llibre paternal, que guía al enteniment, dirigeix els efectes y renya amorosament als sentits, encaminant al home en cercament de la veritat per vía planera, dolça y sossegada, es prou per comptar a son autor entre’ls grans Mestres de la humanitat; cánon d’higiene intelectual; fe de naixement y de batísme catalá y cristriá del geni de Balmes; pedra de toch, secret per coneixer la veritat, (Clascar); llibre ben catalá per l’esperit, encara que no ho sía per la lletra; un llibre de filosofía menestral y casolana, (Baranera); mestre de la vida, (Pla y Deniel); Códech del seny, (Torras y Bages).

Cóm pujarían plenes de seny y vigorosa inteligencia les generacions, si tots els qui saben llegir siguessen l’exemple d’aquell honrat menestral, que no deixava passar un sol día sens llegir un capítol del Criteri de Balmes! «Després del esforç de tants ilustres pensadors, -son paraules d’en Mella-, El Criterio segueix sent un llibre del qual tots podem y devem vanagloriarnos, no sols com a catalans, sinó com a espanyols y llatins, y que si s’estudiés en totes les escoles y universitats, com l’assignatura del sentit comú, ben prest aixecaría el nivell intelectual y enfortiría el judici cada día més débil de la nostra raça».

JOAN LLADÓ, Pvre.



2 comentarios:

  1. Orgullós però també b un sentiment d'excessiu agosarament per d'haver triat El Criteri per donar nom al blog on escric les meves ocurrències, no puc deixar d'intervenir per afegir a això magnífic, lo que tinc a la plana d'entrada.
    Salutacions.




    Apologia de El Criteri, El Criterio de Balmes, que és l'apologia de la saviesa

    L'ésser humà que no viu com a vegetal fa coses; les coses es poden fer bé o malament; per fer les coses bé s'ha de tenir un criteri capaç de discernir correctament; si podem i volem això ens portarà anys, d'esforç i d'experiències. Pocs poden i volen, i fins i tot per aquests serà "matèria de titans". Això ens porta a buscar de més savis que ens ajudin. Això ens porta a Balmes i el seu Criteri. Enlloc hi trobarem l'art de fer i pensar bé i la filosofia com eina pel bé personal i

    ResponderEliminar
  2. Gran filòsof espanyol català. Magnífic exponent del catolicisme que posa la Raó al servei de la Fe.

    ResponderEliminar