Balmes filosoph I

GAZETA MONTANYESA




VICH, DISSAPTE 8 DE JANER DE 1910



BALMES FILOSOPH



I



(Acabament)





La Filosofia elemental de Balmes es un tractat, en que usant del métode analitich, totes les qüestions son tractades ab les qualitats que sempre’l distingeixen, originalitat, precisió, claretat, exactitut, bellesa. L’acaba ab un compendi breu peró substanciós d’Historia de la Filosofia. Aquesta obreta humil en son títol, peró en la qual s’hi revela tota la grandesa del geni balmesiá aixecaría’l nostre nostre nivell intelectual, si fos l’espiritual aliment dels qui començan a entrar en el camp dels estudis filosófichs, per qui principalment la escrigué.

Alguns negan a Balmes el dictat d’escolástich y de tomista. No es certament un dels escolástichs de la época de la decadencia, que l’havían feta caure en el descrédit ab ses disputes frívoles e inútils y ab el descuyt de les formes literaries, y havien permés que fos, per dirho aixís, expulsada dels Seminaris, deixantla sostituhir per la doctrina de Descartes, pare de tota la moderna filosofía plagada d’errors: es un escolástich de la filosofía perennis, continguda en Aristótil y cristianisada per Sant Tomás, per adaptarla a les necessitats de l’época; no es un tomista rutinari, es un tomista convençut, racional, un filosoph cristiá independent, del qual pot dirse lo que ell deya de Malebranche: Un home del seu geni, imitant inventa.

Ho ha dit molt bé l’Emm. Cardenal Gonzalez: « La base essencial de sa Filosofia es la Filosofia Cristiana, o diguemho mellor, la Filosofia de Sant Tomás. Peró sobre aquesta base una, segura, ampla y ferma es possible aixecar edificis que presentin notable varietat en el conjunt, en son organisme sistemátich, y en la bellesa y relacions de ses parts.» Aixis ho ha fet el nostre Balmes, separantse en algunes qüestions de poca importancia de Sant Tomás, y per aixó diu en Menendez y Pelayo que si la filosofía espanyola del sigle XIX está en algún lloch, segurament ha de cercarse en Balmes, qui ha revestit els conceptes escolástichs ab noves formes adequades als temps actuals y conformes ab l’esperit de la raça.

Els qui titllan a Balmes de tenir tendencies al fideisme, potser no tenen en compte el fi apologetich-social de la seva obra filosófica, y no saben apreciar be l’alcanç limitat y racional de aquella desconfiança que té Balmes, y que descriu en distints indrets de sos escrits, en la rahó emancipada de la revelació, may en la rahó iluminada per la fe. Ni cal exagerar el seu subjectivisme cartesiá. Els qui l’exageran se fundan en l’amor y benignitat ab que tracta a Descartes, y no’s fixan en que Balmes en general es benigne ab tothom, per rahó de sa moderació habitual y d’altra banda rebat vigorosament tots el principis fonamentals de la doctrina cartesiana.

Yno es que no vulgam reconeixer defectes en Balmes. La infinitat es un valor de Deu, y tots els homes per grans que sían, tenen defectes, y per tant no hi ha inconvenient en reconeixerne en Balmes, sobretot com a sabi. Aixís, per exemple, en la qüestió de les especies inteligibles, de les ánimes irracionals, de la possibilitat de l’estensió infinita se’n pot discrepar ab rahó. Y més en la qüestió del suprem criteri de veritat, en que sembla enfosquirse sa claredat habitual, formula tesis perilloses, y sembla partidari del sentimentalisme de la escola escociana, seguint en això la general tendencia del pensadors catalans, especie de reacció contra el materialisme.

Mes aquestes insinuacions no desmereixen pas el mérit de Balmes. Son com les taques senyalades en el sol. Els seus mateixos adversaris ho han confessat. Un periódich de Madrid, que no li era gens afecte, y cercava constantment ocasió de ferirlo, pensantse haverla trobat, un día li deya: Per fi hem trobat taques en el sol, sens adonarse que ab aixó teixía el seu més hermós panegírich.

La obra filosofica de Balmes es com el sol, en que si hi ha alguna taca, son immenses ses belleses, y la Filosofía Fundamental será sempre l’etern monument de nostres glories científiques; el monument alçat a la Filosofía tradicional, humana, cristiana, el llibre que posa a Balmes sino mes alt, al menys al nivell dels primers filosophs d’Europa.



JOAN LLADÓ, Pbre.