Notes científiques
EL COMETA DRAKE.
Aqueix inesperat cometa que tothom haurá pogut veure aqueixos días a posta de Sol es un dels tants que apareixen impensadament donant molt que fer als astrónoms y calculistes. Descubert per M. Dralde, director del Observatori de Ioannesburg (sud del Africa), el día 16 del present Janer, en ple día y a 5 graus del Sol, essent visible a simple vista després de post aquest astre.
Sembla que aqueix cometa ha passat ja pel perhicli o sía que ja s’allunya del sol per tornársen a les ignotes profunditats del espay tal volta per no tornar may mes?...
Totes les ansies dels matemátichs estan fixades en calcular l’órbita del nou cometa, per poguer determinar si es elíptica o parabólica; sembla que tots els datos recullits fins avui indueixen a creure qu’es parabólica y que será un dels cometes que sols apareixen una vegada per tornar a engolfarse en les profunditats misterioses del infinit espay.
Fins avui son ja 91 els cometes catalogats en la Connaissance des temps, y que sols han sigut observats una vegada y 18 els que s’ha pogut comprovar la seva tornada, essent el de Halley (o sía el que té de ferse visible pel Abril y Maig vinents), el que té el período més llarch (75 anys).
Cóm ha comparegut ara aquest misatger inesperat? D’ahont ve? Ahont va? Misteri. Y qui diu misteri en astronomía vol dir que hi ha fenómens que l’home no arriba a atényer y que serveixen d’esperó per aferrarse més y més en el estudi, y a vegades aqueixos aconteixaments son base per nous y més importants descubriments y per aixó avuy sembla está en boga per explicar la naturalesa d’aquestes qúes lluminoses de que van seguits aqueixos viatjers y que son la causa de l’admiració de tothom, que sería, segons la teoría d’Arrhenius, degut a la pressió de la llum. Probem ab poques paraules de donar un esboç de lo qu’es la pressió de la llum y de veure si logrem per aqueix medi dissipar un xich la por que molta gent sent per aqueixes inofensives qúes.
Quan en l’atmósfera del sol els corpúscols de materia incandescent arriban a adquirir un estat de lleugeresa tal, que ja no actúa la força atractiva per retenirlos, vagan com núbols a son rededor y pot mes sobre d’ells la força de la llum que la força atractiva, aleshores s’electrisan negativament y forman al voltant del sol, com un espectre magnétich, o sía una especie de bombardeix que del equador del sol se dirigeix als polos formant lo que’ls astrónoms ne dihuen, la corona solar y en el Observatori del Ebro posan de gran manifest l’influencia magnética del sol sobre la terra y també ne tenim una proba palpable: la tempestat magnética que no fá gayre va actuar sobre gran part de la Europa, desbaratant tots els telégrafs y teléfons y donant probes d’una analogía ab les aurores polars, que per aquella fetxa s’observaren y que no donen lloch a dupte sobre l’orígen comú de tals fenómens. Donchs bé, apliquem aqueixos coneixements que avuy per avuy tenim de la materia, als cometes, y imaginemnos que un cometa sía un cos en el qual la materia hi estiga com en la corona solar o sía en el estat radiant y es natural que mentres el cometa no s’acoste prop de cap manantial eléctrich conservará la qúa reclosa, o sía en un estat com un espectre magnétich, les condensacions lluminoses se dirigiran de l’equador als polos; peró ve un moment en que s’acostan a un foco carregat d’electricitat, foco en el cas qu’ens ocupa es molt important y molt poderós y com es el sol que hi passa, lo que sembla natural que’l magnetisme del sol repeli la materia radiant y la desvía en direcció en direcció oposada, com si un vent o buf sortit del sol l’esfumís per l’espay. El fet de que les qúes cometaries van sempre dirigides al oposat del sol, es una confirmació patent del seu origen eléctrich, idénticament comparables ab les célebres experiencies físiques de la polarisació de la llum y sobretot de les efectuades pel célebre William Crookes, en sos famosos tubos, ahont com ja es sabut un iman actua el sol sobre un cometa o sía repelint la materia radiant o sían els ions eléctrichs, materia tant súbtil (que com vaig tenir ocasió ja fa temps d’informar a mos lectors al parlar del radium), que fins atravessant la fusta impresionan les plaques fotográfiques, lo qu’es conegut pel nom de raigs X.
Si aquesta teoría es la verdadera com sembla, no cal tenir tanta per a les qúes dels cometes y sembla que si no tinguessem altres amenaçes que aqueixes qúes, podríam estar tranquils. Jo crech que si totes les ambicions, egoismes, y concupicencies del mon les poguessim llençar a uns quants milions de Kilómetres de nosaltres, arrencantles de soca y arrel de nostre planeta, formariam una estela, que per cert no sería lluminosa, peró que al contemplarla els mortals podríam exclamar molt contents: Senyals al cel, benhaurança a la terra.
JOSEPH PRATDESABA Y PORTABELLA.
Gazeta Montanyesa - Vich, dissapte 29 de Janer de 1910
No hay comentarios:
Publicar un comentario